En Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és escriptor i investigador. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Al llarg dels darrers anys ha compaginat les tasques de recerca amb la de professor de llengua catalana per a adults.

A mitjans dels vuitanta, recent llicenciat, Jordi Bilbeny comença a estudiar la censura en els textos cristians al llarg de la història, tasca que aparca momentàniament amb la voluntat d’escriure un primera obra de ficció. Des d’aquesta nova inquietud, es proposa d’escriure un novel·la històrica sobre la figura d’En Cristòfor Colom. En la fase de documentació s’adona que les dades al voltant del personatge i de les gestes són incoherents i, fins i tot, contradictòries. Mogut per la curiositat, comença a fer purament una investigació històrica del cas.

A partir d’aquí, comença la seva carrera d'historiador. El seu primer llibre, Brevíssima relació de la destrucció de la història, fou el resultat de les seves investigacions sobre la censura, que el portaren a obrir una nova perspectiva sobre la història de Catalunya. Jordi Bilbeny considera que la història de Catalunya ha sofert un procés de manipulació i tergiversació —historicidi— des del segle XVI ençà per tal d’afavorir la construcció d’un estat espanyol llunyà del protofederalisme de la Corona d'Aragó i proper al centralisme de la Corona de Castella. Certament, minvant el protagonisme de Catalunya -o la Corona d'Aragó- en la història col·lectiva espanyola mitjançant la falsificació, l'ocultació i la censura —i l'apropiació—, s’afavorí el lideratge de la ideologia castellana en la construcció de l'estat espanyol naixent.

Els seus treballs actuals s’eixamplen en tots els sentits del passat històric de Catalunya, amb una voluntat de confirmar o desmentir la sospita de la identitat oficial de figures històriques com En Cristòfor Colom mateix, En Miguel de Cervantes o Servent o, en un altre registre més d’anàlisi literària, d’obres de la literatura escrites en original català però manipulades, tergiversades i fetes traduir, com l’anònima El Lazarillo de Tormes o La Celestina.

La seva obra, però, no es limita a la temàtica històrica, sinó que també ha conreat la poesia o d’altres registres d’assaig. Col·labora com a articulista en l’edició del Maresme del diari “El Punt”; en les revistes “La Fura” i “Terrarubra”; i en els setmanaris “El Temps”, o “Canvi 16”.

Aquesta inquietud de creació cultural ha anat més enllà. Així, l’han musicat poemes Na Marina Rossell, En Josep Tero i En Celdoni Fonoll. També forma part, com a lletrista, del grup de pop electrònic Relk d'Arenys de Munt, la musica del qual és de temàtica mística.